5.3. Com s’ha d’adequar el contingut a la situació i a la finalitat comunicativa?
5.3.2. Situació comunicativa: el registre lingüístic
Els registres lingüístics són les diferents varietats de la llengua que el parlant tria en funció de l’ús que fa de la llengua en contextos o situacions diferents.
El llenguatge científic, jurídic, tècnic, literari o culte són registres formals. El llenguatge col∙loquial o el vulgar són registres informals. El llenguatge dels mitjans de comunicació o el de les institucions educatives, amb un grau de formalitat mitjà-alt, s’anomena registre estàndard.
Els elements enumerats a continuació determinen la situació comunicativa i, per tant, condicionaran el registre lingüístic usat en la redacció:
L’àmbit
L’àmbit pot ser social o familiar.
El receptor
Cal analitzar qui n’és el receptor o l’audiència per adequar-hi la redacció i crear una sensació d’empatia comunicativa.
Això comporta reflexionar sobre quins coneixements té sobre el tema escollit, quins interessos té, amb quin objectiu llegirà l’informe, etc. Segons les respostes obtingudes, caldrà decidir tot seguit quina informació s’haurà d’explicar en detall i quina altra s’haurà de deixar de banda.
El tema
Essencialment, si es tracta d’una temàtica general o especialitzada. Un mateix tema, com pugui ser la novel∙la trobadoresca o la implantació de les noves tecnologies a l’educació, pot tenir redaccions molt diferents segons l’àmbit i el receptor (lectors de diari o especialistes en literatura).
El canal
Pot ser oral o escrit. El text escrit és més elaborat que l’oral ja que el redactor el pot revisar i corregir abans de fer-lo públic. Per definició, el text escrit és asíncron en temps i espai: redactor i lector no comparteixen, per tant, context ni poden interactuar. Això fa que hagi de ser clar i precís. Té voluntat de permanència en el temps.
L’extensió
Es tracta d’un aspecte fonamental ja que condiciona la redacció. No és el mateix redactar una petita nota de 400 paraules que un assaig de 4.000. Sovint, i no sempre per raons d’espai, s’ha de treballar amb un nombre limitat de paraules. Això sovint obliga a una feina de síntesi que implica molt més esforç.
En el context universitari, pel que fa a l’elaboració de projectes, habitualment parlarem dels punts següents:
- Àmbit: social.
- Receptor: estudiants o professorat.
- Temàtica: especialitzada.
- Canal: escrit.
- Extensió: variable.
Per tant, gairebé sempre usarem un registre estàndard o bé registres formals, com ara llenguatge científic, tècnic o literari.