4.6. Tècniques i eines per elaborar l’estructura
És imprescindible tenir molt clara la idea que es vol transmetre i bastir una estructura al servei d’aquesta idea o d’aquest argument. Elaborar l’estructura d’apartats d’un projecte pot ser més o menys complex en funció de l’extensió i del grau d’especialització del projecte.
Així, per exemple, en un projecte argumentatiu, una possible estructura d’apartats podria ser:
- Objectiu.
- Contextualització.
- Posicions sobre el tema.
- Arguments a favor.
- Arguments en contra.
- Conclusions.
De vegades és útil utilitzar tècniques per a generar l’estructura sobre un tema. Per exemple, usar les preguntes periodístiques (6W, per les inicials de les preguntes en anglès) pot ser de gran ajuda per redactar documents informatius i narratius. Aquesta tècnica consisteix a establir unes preguntes a l’hora d’afrontar el tema amb vista a encarrilar la direcció del nostre estudi. L’objectiu és recollir totes les dades necessàries per narrar un fet i no oblidar-se de cap informació important.
Es fan servir molt per redactar les notícies i cròniques dels diaris.
- Què ha passat?………… Els fets
- Qui ho ha fet?………….. El subjecte
- Com ha succeït?………. La manera
- On ha passat?………….. El lloc
- Quan ha succeït?…….. El temps
- Per què ha succeït? .. La causa
En projectes no gaire extensos, sovint no cal res més que escriure el primer índex directament sobre el suport elegit, sigui un processador de textos, un lloc wiki o qualsevol altre suport. Ara bé, en projectes més extensos, cadascun d’aquests suports incorpora eines específiques per bastir l’estructura, que cal conèixer:
- Processadors de textos: índex de continguts automàtics usant els estils de text i les opcions de Referències.
- Wikis: menús d’edició de navegació.
- Manualment: enllaçant cada apartat de l’índex amb la pàgina corresponent.
- Automàticament: usant el ginys de taula de continguts que crea automàticament un índex a partir de les pàgines creades.
- Blogs: utilització de categories i etiquetes que organitzen els continguts del blog més enllà de la classificació seqüencial temporal.
- Llocs web: alguns, com Google Sites, tenen plantilles que proposen disseny i estructura del lloc web. D’altres, es poden dissenyar manualment segons es vulgui.
En projectes més grans (tot i que també en altres que no ho són tant) pot ser de molta utilitat fer servir eines d’estructuració visual de la informació, com ara els mapes mentals i els mapes conceptuals o els esquemes de contingut, tot i que n’hi ha d’altres.
Amb els mapes conceptuals veiem no sols els apartats de què es compon un projecte, sinó també les relacions que hi ha entre ells. Per tant, ajuden a assegurar:
- Que tots els apartats i les relacions entre ells estan alineats amb l’objectiu del projecte.
- Que no hi ha apartats sobrers o superficials.
Un cop fet el mapa o l’esquema des d’un punt de vista jeràrquic i lineal, l’estructura que se’n derivi s’ha de traslladar al cos del treball.