5. Redacció de la informació: com es pot obtenir un contingut adequat i cohesionat?

5.5. Com es pot estimular la creativitat i l’estil personal

5.5.3. Estil personal

No hi ha cap recepta infal∙lible per aconseguir un bon estil a l’hora d’escriure. No obstant això, aquest concepte tan difícil de definir és molt important per assegurar l’èxit del treball.

En aquesta secció, comentarem alguns requisits d’estil bàsics per a qualsevol mena de treball i que haurem de tenir en compte a l’hora d’elaborar la redacció definitiva del nostre escrit.

L’objectiu principal de qualsevol text és que el lector el pugui entendre i, per això, ha de reunir les qualitats següents:

  • claredat,
  • precisió,
  • concisió,
  • agilitat.

Claredat

 Un text que s’hagi de llegir diverses vegades per poder entendre’l és obscur, confús o ambigu.

Precisió

Una de les operacions més difícils de l’escriptura és triar en cada moment la paraula precisa, és a dir, la paraula que reflecteixi al màxim la realitat que volem expressar. Aquest aspecte és un dels que defineixen l’estil personal.

Concisió

Com més breu és l’exposició d’un pensament, més clara n’és la comunicació. Hem d’intentar fer servir el mínim de paraules possibles i ometre tot allò que és irrellevant pel que fa als resultats i les conclusions del nostre estudi. No ens hem de decebre si el nostre treball no resulta ser tan llarg com pensàvem d’entrada, perquè sovint la qualitat d’un treball és inversament proporcional a l’extensió que té.

Agilitat

Cal que un treball sigui àgil i dinàmic a l’hora de llegir-lo. Els textos escrits amb un estil monòton i amb un to repetitiu o poc variat són avorrits i difícils de digerir. La monotonia d’un treball pot causar que la lectora o el lector perdi l’interès pel que diem.

Una de les tècniques per fugir de la monotonia és combinar l’ordre dels elements de les frases, i canviar l’extensió del paràgrafs i les frases.

Tot i que l’estructura neutra de la frase és subjecte-verb-complements, cal evitar la repetició constant d’aquesta mateixa estructura interna. Si es té un cert domini de la llengua, és aconsellable desplaçar del seu lloc habitual els elements de la frase, utilitzar de tant en tant construccions passives, servir-se de connectors diversos, etc.