2.3. Organització de la informació
Resulta molt pràctic que les fonts seleccionades després del procés de cerca d’informació estiguin convenientment:
- Referenciades, per tal de recuperar-les quan calgui, fer-ne l’anàlisi i poder citar-les durant la redacció. Es poden utilitzar marcadors socials, gestors bibliogràfics, les opcions de citacions i bibliografia dels principals processadors de textos o simplement l’opció Preferits o Marcadors del mateix navegador. Aquesta tasca es fa durant el procés de cerca.
- Classificades, per tal de poder contrastar les fonts i assegurar que disposem de tota la informació que ens cal i que hi podrem accedir fàcilment quan ens calgui. No hi ha cap recepta magistral que ens indiqui quins criteris usem per classificar, sinó que la mateixa natura del projecte i el seu objectiu ens ho indicaran. El contingut de les fonts és essencial a l’hora de classificar-les, però també es poden establir altres classificacions atenent els objectius del projecte. Aquesta tasca es fa un cop finalitzat el procés de cerca, després d’una primera lectura de les fonts.
Referenciar i classificar les fonts, especialment si s’han de compartir i s’ha de treballar col∙laborativament, és clau per optimitzar el temps a l’hora de compondre i redactar la informació.
Antigament, la informació s’organitzava en fitxes bibliogràfiques manuscrites o mecanografiades. Actualment, aquesta funció d’organització la fem de manera molt eficient amb l’ús dels sistemes de gestió de referències bibliogràfiques (SGRB).
Els principal avantatge dels SGRB és que faciliten les tres tasques fonamentals del treball bibliogràfic:
- Recollir automàticament i ordenar les referències.
- Fer anotacions i compartir les referències.
- Crear bibliografies i introduir citacions en el text automàticament.
Hi ha diversos SGRB a l’abast, tant de pagament com gratuïts. Alguns dels més utilitzats són Zotero i Mendeley.
Els marcadors socials han esdevingut, especialment a partir del 2005, una altra manera de cercar, organitzar i compartir informació. Es tracta d’un sistema de gestió menys estructurat i acadèmic però també útil, atesa l’allau de recursos que es publiquen a la Xarxa. Aquest sistema s’anomena etiquetatge social.
Alguns dels marcadors socials més populars són Diigo i List.ly.